La Castellassa de Can Torras es un gran monolito situado en la vertiente sureste de San LLorenç del Munt, por sobre la carena de l’Illa y els sots de Matalonga y la Carda.
La Castellassa tiene tres picos, conocidos como la Torre (835 m), la Cabreta 830 m) y la Gepa (832 m). Su base tiene unos 90 metros de largo, de noreste a noroeste, y una anchura máxima en el centro de 30 metros.
El nombre de Castellassa proviene de un antiguo topónimo: Castelle Azaña, que ya se utilizó en un documento del año 930. Parece que inicialmente este término fue empleado para designar a la vecina Castellassa del Dalmau. Posteriormente fue utilizado para las dos rocas, añadiendo el nombre de las masías que cada una tiene más cerca. Una, el Dalmau, y la otra, Can Torres.
Pero la Castellassa también ha recibido otros nombres, como El Camello (por su forma) o la Roca del Pastor por una leyenda muy antigua.
La leyenda
La Castellassa de Can Torres es la protagonista de una de las grandes leyendas de Sant Llorenç del Munt, sobre la Ermita de las Arenas. El año 1645 un pastor, que cuidaba su rebaño al pie del monolito, intentó trepar hasta una de sus cimas una y otra vez hasta que lo consiguió, pero, una vez arriba, se dio cuenta que era mucho más difícil la bajada que la subida. Corría el riesgo de sufrir un accidente mortal. Muy angustiado rogó a la Virgen de las Arenas y le prometió que, si conseguía bajar sano y salvo, le haría llevar una nueva y potente campana. Según la leyenda, el pastor se quedó dormido y, al despertar, ya estaba en la base de la Castellassa, donde le había dejado la Virgen. Esta leyenda dio a la ermita una gran fama de milagrosa.
Els Minyons de Terrassa y la Castellassa
El passat dissabte 20 de juny, els Minyons de Terrassa vam realitzar un pilar de 4 al cim de la Castellassa de Can Torres, al massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Aquesta activitat forma part dels actes del 30è aniversari de la colla. La Castellassa de Can Torres és una de les roques monolítiques més impressionants i representatives del massís de Sant Llorenç del Munt. Com si d’un gran castell es tractés, pren el seu topònim del mas de Can Torres, el més proper a dita agulla.
La colla malva va escollir aquesta agulla per la seva espectacularitat de paisatge i per la seva representativitat dintre el massís de Sant Llorenç del Munt. Aquest monòlit rocós, està situat a 788 metres d’altura (50 metres des de la seva base i pel costat nord-est) trobant-se separada de la cinglera, la qual cosa li dóna una visió molt més extensa del seu volum. La seva base és allargassada, d’uns 90 metres de llarg i 30 d’amplada màxima en el seu punt mig.
Per realitzar el pilar, 28 castellers van haver d’escalar un desnivell d’uns 50 metres fins al cim, tots ells equipats adequadament i amb les mesures de seguretat pertinents. Va resultar una feina lenta i delicada degut a les particularitats de l’agulla. Un equip d’escaladors amb experiència es van encarregar d’assegurar el pas de tots els participants, i van col·locar diferents cordes fixes per facilitar-ne l’ascensió. De la mateixa manera, una vegada a la plataforma de roca que fa de cim, es van haver de col·locar un entramat de cordes per formar una reunió que pogués assegurar la posició de totes les persones per formar la pinya.
Prèviament al dia de l’ascensió, s’havia estudiat a l’assaig el sistema per realitzar la col·locació de la pinya i la construcció del pilar de manera que tothom estigués assegurat en tot moment. Es van realitzar dos pilars de 4, un mirant cap al nord i l’altre cap al sud. Totes les persones que van escalar-hi van participar de la pinya, sent-ne la més jove l’enxaneta, amb 7 anys, i el més veterà de 89 anys. El descens es va realitzar sense cap complicació a ressaltar.