Archivos Mensuales: febrero 2016

Feb 29

29 de Febrero. Historias en la piedra

Hay lugares que nos transportan, que nos hacen imaginar historias, dónde sentimos que cada piedra, cada rincón, cada ventana tienen sus secretos. Monells es uno de ellos….
Sus calles, todavía no contaminadas por el progreso del hombre, me hacen pensar en otras vidas, quizás imaginadas, quizás soñadas, pero que puedo pensar incluso creer que son mías, auténticas….  Batallas de antaño, dragones y princesas, una pareja de enamorados cogidos de la mano, paseando, incluso robándose un beso, tímidos, indecisos, explorando los sentimientos…. Pasado y presente se cruzan, sueños y realidad… Nada es seguro…. Tan sólo las piedras.

IMG_3743-3 con sello (Large)

Feb 22

22 de Febrero. Xemeneia de la bòbila Almirall

_MG_9613-1 con sello (Large)

Xemeneia de Ca l’Almirall

Antigua chimenea de la fábrica de ladrillos Almirall que en la actualidad constituye uno de los símbolos de la ciudad.
Es una chimenea de forma troncocónica, que va disminuyendo a medida que sube, construida con ladrillo visto, de 63,25 m de altura desde la base hasta la corona, con un diámetro inferior de 3,98 my el superior de 2 , 19 m. Destaca la escalera helicoidal de hierro que lo rodea, de 217 escalones, que sube hasta la primera plataforma, mientras que en las otras dos de arriba se accede por una escalera de hierro vertical. Está rematada con una cúpula de forjado y un pararrayos.
Historia
Uno de los símbolos de la Terrassa industrial, en el momento de su construcción, en 1956, era de las más altas jamás levantadas, y era la salida de humos de los hornos de cocción de la fábrica de ladrillos de ca l’Almirall, fundada en 1910, de la que sólo queda este vestigio. Obra del maestro de obras Mariano Masana Ribas, se levanta en la plaza de la Asamblea de Cataluña, urbanizada modernamente en el espacio que ocupaba la antigua fábrica.
Fue reconocida como Récord Guinness en 1991 debido a que era la chimenea con escaleras de caracol más alta del mundo.
Feb 21

21 de Febrero. Ermita de Santa María del Puig

Hoy he participado en la IX Marxa del Montserratí, con Francisco y Loli, dos componentes del Club de la Mandarina y con mi niña pequeña, Laia…. Salida y llegada a Esparraguera, dando un rodeo de más de 11 Km, un paseito…. Jejejejeje…. El primer y copioso avituallamiento es en esta preciosa ermita que tendré que ir a visitar algún día con tranquilidad para conocerla con un poco de más calma. Es la segunda vez que participo en el recorrido corto, espero que la próxima vuelva a poder participar mi hermana Ingrid y que podamos hacer la larga,

_MG_9531-2 con sello (Medium)

Església de Santa Maria del Puig d’Esparraguera (sacado de la Viquipedia)

Localització a Catalunya
Església de Santa Maria del Puig o Ermita del Puig és una obra del municipi d’Esparreguera protegida com a bé cultural d’interès local. Es tracta d’una construcció romànica sobre un petit altiplà elevat sobre la vall del riu Llobregat.
Descripció
Edifici que s’aixeca sobre una terrassa a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat. És una església de planta de creu llatina amb una sola nau, coberta amb volta de canó, i un absis semicircular. Té dues capelles laterals a mode de fals transsepte afegides amb posterioritat a l’obra romànica. Al creuer s’aixeca un cimbori de planta ovalada inscrit en un rectangle amb estructura de prisma octogonal a l’exterior, molt desfigurat degut al pes del campanar de torre que hi ha a sobre i que, almenys en la forma en què ens ha pervingut, és posterior a l’obra romànica. En l’edifici, que evidencia moltes reconstruccions, es pot reconèixer l’aprofitament de la paret nord, preromànica, feta amb reble i pedres, llosetes i grans còdols, alguns disposats en espiga, tot plegat embegut en un morter molt abundant.
Interiorment ha estat folrada amb una paret romànica. L’absis, sense arcuacions, és d’obertura molt ampla i, en canvi, poc profunda, característica que, dins del romànic, indica una datació avançada. S’hi obren tres finestres, la central més gran, totes d’esplandit interior, la part exterior de les quals és formada per dos arcs i el seu ampit és inclinat. L’aparell d’aquest absis, de carreus mitjans i petits, és disposat amb molta regularitat. L’absis era decorat amb pintures, de les que només en resten alguns vestigis entre la paret romànica original d’obertura de l’absis i l’arc gòtic afegit.
Història
El 985, dins del terme del castell d’Esparreguera hi havia diverses parròquies. Així ho diu Guillem d’Esparreguera, quan lliura els seus castells a la seu de Vic. Per tant, ja aleshores deuria existir Santa Maria del Puig, que sembla que fou edificada pels voltants del segle X, i fou la parròquia del terme del castell fins que el 1612 fou beneïda una nova parròquia a la vila. En principi era coneguda com a «església de Santa Maria», quan encara no existia la de la vila.
Durant els segles XI i XII hi ha diversos esments de deixes i llegats a l’església de «ipso Pugo», però sembla que en la majoria dels casos s’adreça al santuari occità de Nostra Dona del Puèg, a l’Alvèrnia, que aleshores era un important centre de pelegrinatge.
Hom esmenta que Pere Sacosta, cavaller de Barcelona i dels castells d’Esparreguera, edificà el poble en el Pla al costat de l’actual ermita, dins dels termes de Sta. Maria del Puig, segons que consta en la petició adreçada al bisbe de Barcelona, l’any 1316. Esparreguera passaria, l’any 1351, al vassallatge de l’abat de Montserrat.
Des del començament del segle XIV, quan una primitiva capella dedicada a Santa Eulàlia fou construïda a la pobla d’Esparreguera, l’antiga parròquia del Puig començà a declinar i, especialment, després dels terratrèmols del segle XV, que la deixaren molt malmesa. Després d’aquest terratrèmol es van fer ampliacions i reformes en el temple.
A principis del segle XVII, l’any 1612, passa a ser depenent de la nova parròquia de Santa Eulàlia, però segueix mantenint activitat pròpia.
El temple patí els efectes de la guerra civil (1936- 1939), i posteriorment Santa Maria del Puig resta abandonada fins que el 1945 Alfred Sedó, propietari de la colònia Sedó, creient que l’ermita li pertany inicia una restauració exterior, que abandona al saber que no n’és el propietari. És el 1982 quan es constitueix «Amics de Santa Maria del Puig» per fer-se càrrec de la restauració, manteniment i divulgació del monument.

Si queréis hechar un vistazo mirar el video que hizo TV3 de la ermita

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/esglesia-de-santa-maria-del-puig-desparreguera/video/4176911/